About

Exigim la derogació del Decret de Nova Planta, que segueix vigent i, per tant, legalment aplicable.

Catalunya havia tingut, durant tota la seva llarga història com a nació sobirana, una llengua, una moneda, un exèrcit, unes institucions polítiques i una cultura pròpies i clarament diferenciades de la resta de territoris veïns. Podem afirmar que el nostre Estat va ser una de les primeres democràcies del món: les Corts Catalanes incorporen representants de les ciutats i viles des de l'any 1283. Però Catalunya va ser finalment assimilada pels castellans i convertida en una altra provincia espanyola ("província", del llatí "territori dels vençuts").

L'any 1700 mor sense descendència Carles II l'Encisat, últim rei de la dinastia dels Àustria a la península i la seva successió esdevé un problema de política internacional.

Les forces de Felip de Borbó, representant del centralisme francès i de l'esperit i els interessos aristocràtics i feudals, s'enfronten a les de Carles d'Àustria, representant de l'esperit federalista i descentralitzador, així com de les classes mijanes i populars.

El 1713, amb el tractat d'Utrecht, Catalunya deixa de rebre el recolzament de les forces aliades. Les tropes castellano-franceses assetgen Barcelona durant 13 mesos fins al triomf (40.000 castellans i francesos contra 5.000 catalans!), el setembre de 1714.

Amb l'ocupació militar del nostre territori es promulga, el 1716, el Decret de Nova Planta segons el qual quedava eliminada la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (el Consell de Cent, les Corts, la Generalitat i l'exercit), les constitucions i els sistemes fiscal i monetari.

Els catalans i catalanes hem estat, d'aleshores ençà, i fins i tot en plena "democràcia parlamentària", expoliats, empobrits, i oprimits sota governants espanyols de qualsevol color, a l'ombra d'aquell Decret.

L'actual "Jefe del Estado", Juan Carlos I, el seu pare, autocoronat Compte de Barcelona (el rang més alt de la nissaga reial catalana), i el seu fill Felip VI, autoproclamat Príncep de Girona, conformen l'extensió contemporània d'aquell genocidi cultural, en haver allargat fins als nostres dies la vigència del Decret dictat pel seu avantpassat.

1. Proposar als nostres representants polítics que demanin la derogació del Decret de Nova Planta.

2. Demanar als nostres partits que incloguin aquesta fita en els seus estatuts, programes electorals i plans de treball.

3. Fer arribar a la Casa Real Española la imperiosa necessitat d'aquesta derogació.